Els Equipaments Públics i la Transformació Social

Estan sent els equipaments públics una eina efectiva per contribuir a generar ocupació de qualitat, per reactivar l’activitat cultural dels barris i fer revifar l’economia del territori?

La resposta podria semblar evident si s’acompanya del reguitzell de bones paraules i intencions i de petites actuacions puntuals que miren d’escapar de les urpes del sistema, però que finalment sovint només aconsegueixen beneficiar a uns pocs. Tals són les vicissituds d’algunes de les noves polítiques públiques del consistori en matèria d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Consum.

No menys cert és que les velles estructures administratives, amb una visió neoliberal de la gestió dels recursos públics, mostren símptomes de resistència al canvi i als plantejaments innovadors. Aquest fet posa en rellevància la necessitat dels nous equips de govern municipal de mantenir els vincles amb les entitats de base que han fet possible el canvi polític de l’actual ajuntament, i poder comptar així amb el seu suport.

La transformació social i econòmica va més enllà de les sigles dels partits polítics. En aquest context de complexitat i volatilitat, es fa molt complicat projectar estratègies a llarg termini. Calen mesures contundents que, en el menor temps possible, generin estructures estables al voltant d’iniciatives transformadores. I cal que aquestes iniciatives puguin romandre més enllà del color polític dels governs venidors. En aquesta missió, els moviments de base i les iniciatives sociocomunitàries tenim tant a dir com el sector privat socioempresarial.

L’atur i la precarització laboral segueixen sent una problemàtica prioritària, que no es soluciona només promovent formació especialitzada. Cal també destinar recursos i facilitar equipaments. Molts equipaments públics, sovint ocupen un paper rellevant en el plànol del seu barri, bé per l‘activitat que s’hi desenvolupa, bé per ser punt de trobada i dinamització de la vida comunitària.

Però, el que en mans dels moviments de base, que coneixem de primera mà els problemes del territori, podrien ser instruments per revitalitzar l’economia local i millorar l’ocupació, ens trobem amb adjudicacions a empreses privades majoritàriament de caràcter mercantil, sense cap arrelament, i a vegades especialitzades en la gestió d’allò públic, més que en la tasca que cal desenvolupar.

Cal reflexionar i aprofundir en les polítiques d’adjudicació i en els models de gestió dels equipaments i serveis per part de les administracions locals. Aquestes conclusions són fruit d’un procés d’anàlisi i seguiment d’alguns casos emblemàtics d’espais públics al Guinardó, subjectes a processos de licitació, concessió o requalificació.

Després d’uns mesos de recerca, no exempts d’esforços per fer emergir a la llum informació que hauria de ser de domini públic, els primers resultats són inquietants. Aquesta inquietud pren més força al saber que és compartida amb altres actors del barri, com petites empreses, associacions i entitats no tant vinculades als moviments socials. La realitat es contradiu amb els resultats del PAD d’Horta-Guinardó, publicats recentment, en què es remarca la necessitat de posar en valor els actors socioeconòmics locals, generar feina de qualitat, aplicar clàusules socials i promoure i donar suport a iniciatives de nova creació, especialment les d’ECSS i d’iniciativa social.

Volem fer pública la preocupació per l’externalització sistemàtica de la gestió dels equipaments i serveis públics al Guinardó. Es podria dir que el «perfil del contractant» és el d’empreses intermediàries alienes al territori, clientelars respecte l’administració i en la seva immensa majoria de caire mercantil i lucratiu.

Aquesta situació provoca que els recursos i les eines per a la transformació social i econòmica dels barris que l’Ajuntament de Barcelona està mirant de posar en marxa, no arribin als moviments de base i persones que estem fent una feina real en, amb, per i des del territori, condemnant-nos a un estat de precarietat i austeritat crònics, i perpetuant un model de gestió dels béns comuns essencialment privatiu i privatitzador.

No només volem que els equipaments públics no es privatitzin, també volem que generin riquesa i treball per a veïnes i veïns. Volem criteris i mecanismes de transparència i participació en els procediments d’adjudicació dels equipaments.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *